TOP10 MENTIDES

la-lecheraLa campanya de mobilització, informació i denúncia feta pel moviment estudiantil ha disparat els ànims “informadors” de les autoritats acadèmiques embarcades en la reforma just l’any abans de la culminació – en teoria- de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. El seu contingut recorda al compte de la lletera i al del vestit invisible de l’emperador. Uns es fan comptes amb deliris de grandessa; d’altres no s’atreveixen a dir el que és clar: una entelequia sense legitimitat, sense finançament, sense cap ni peus.

El compte de la lletera

La Joaneta, amb el seu càntir de llet, ben posat al cap sobre el coixinet, pensava arribar sense obstacle a la ciutat.

Caminava a pas llarg, lleugera i curta de faldeta, perquè només s’havia posat, per a estar més àgil, el faldellinet i les sandàlies. Així equipada, remenava en la seva imaginació el que en trauria de la llet i la manera d’emprar-ho.

Compraria un centenar d’ous, i en faria tres pollades; amb tot d’atencions, tot aniria bé. “És senzill, es deia, criar els pollets al voltant de la casa; per molt llesta que sigui la guineu, em deixarà prou per a comprar un porc. L’engreixaré, és qüestió d’una mica de segó. En comprar-lo ja serà prou gran; En revendre’l, em valdrà molt bons diners. I qui m’impedirà, valent-me tant, ficar a l’estable una bona vaca amb el seu vedell, i veure’l saltironar al mig del ramat?”.

En dir això, la Joaneta saltà també, plena de goig. Cau el càntir i es vessa la llet. Adéu vaca i vedell! Adéu porc! Adéu pollets! La dama de tants béns, mirant amb ulls afligits la seva fortuna per terra.

Les pàgines contrainformatives han estat una veritable font d’inspiració per als serveis acadèmics els quals han desenvolupat portals mimètics. Nosaltres els citem i els contraargumentem. No es pot dir el mateix per la seva part. En pro de la pluralitat informativa i l’estímul del pensament crític us possem a la vostra disposició aquests exercicis de “debat” virtual. Com que la discussió es fa en base a preguntes i respostes, és fàcil agrupar els arguments i contraarguments seguits (identifiquem les fonts i a sota teniu els links agrupats)

Grans Mites sobre Bolonya

Pàgina web de la Universitat Pompeu Fabra, contraargumentació d’Especial Bolonya, i contraargumentació estudiants de la Pompeu (molt bona).

Carta de la rectora electa a la UAB, Ana Ripoll i resposta d’Especial Bolonya

Pàgina web de la UAB i a sota, les respostes (el títol porta a cada apartat de la web de la UAB)

Observacions prèvies. Bona part del contingut de la web es presenta com a informació i no només no ho és (són interpretacions sense fonament) . Fem una crida d’alerta a les persones probolonya per tal de que cerquin altres fonts per defensar amb dignitat la seva posició i demanin rigor a la UAB i a les institucions acadèmiques.

Beques

1-Considera que s’han ampliat les beques perque les beques del Règim General inclouen als estudiants de Grau i que els programes de beques d’excel·lència (FI, FPU, FPI) inclouen als estudiants de Màster. És demagògic, en tant que, efectivament, els estudiants de grau són els nous estudiants de cicle universitari i els estudiants de màster són els nous estudiants de doctorat. Per què no donen xifres de cobertura d’aquestes beques?

2-Perquè no parlen de totes les beques prèstec? A l’apartat Beques d’aquesta web, així com al de Preus es pot ampliar informació extreta de fons oficials. Tanmateix, la entrevista feta al Conseller Huguet (responsable d’Universitats) ho diu ben clar:

3-D’altra banda parla de les beques de col·laboració de la UAB, les quals encobreixen llocs de treball com han denunciat durant anys els becaris de col·laboració i un  informe de CC.OO. sobre com les beques destrueixen llocs de treball qualificats. Més informació sobre aquestes beques.

“CC.OO lanza una campaña para apadrinar becarios”25.11.2008.

4-Finalment, admeten que no hi ha beques per a la mobilitat. Doncs, els estudiants humilds no hi guanyen res i la UAB tot i que aplica la reforma a velocitat de creuer, tampoc crec que tingui cap responsabilitat en això, la responsabilitat és de la Generalitat i la Generalitat diu que la culpa és del Regne d’Espanya. Tot i que el finançament del Principat sigui una vergonya (que ho és) els pressupostos defineixen prioritats, i està clar que la voluntat de la Generalitat, per boca del Conseller és la que s’extreu del Preàmbul de la Llei Catalana d’Universitats (aplicació directa del que diu l’Acord General de Comerç de Serveis) i les declarions abans esmentades del Conseller. És a dir, a hipotecar-se, és a dir, a buscar-se la vida vulguis o no sortir fora del Principat. Més clar l’aigua.

Pel que fa al finançament de les despeses de funcionament de les universitats públiques […] Es fa un esment especial del fet que les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que es presta amb caràcter no empresarial, en previsió de la liberalització d’aquest sector en el marc de les negociacions en el si de l’Organització Mundial del Comerç.”

Preàmbul. LUC

Grau<Llicenciatura

1.  Cert. Ho pots comprovar tu mateix/a:

[Font: document estudiants de la Pompeu]

Sobre això, hi ha un munt de literatura  argumentada i documentada que es pot consultar aqui.

  1. Grau=llicenciautura?
  2. Grau o Llicenciautura? (II)

2. La UAB considera anecdòtic el cas de Magisteri, de les Enginyeries i de les professions regulades… perque tenen una major responsabilitat.

Però, llavors… què han estat estudiant durant 4 anys els estudiants de magisteri, de dret, d’enginyeria?? Veure el cas de les enginyeries. O el de Medicina, que el Grau té una durada de 6 anys, o el d’Arquitectura… és a dir, les professions que necessiten una formació com cal o bé exigeixen el Màster o bé no apliquen Bolonya com la resta de titulacions… tot un indici que es pot completar amb: “Italia, Alemania y el Reino Unido se desmarcan de Bolonya“. El Mundo 4 de Juny de 2008

O el que diu el Rector de la UPC , que tampoc té desperdici:

“No ho aconseguirem”,ha manifestat el rector. Tot i això, ha avançat que els documents en els quals es proposa l’adaptació a l’EEES “estan a punt de sortir”. La solució serà que els graus ofereixin una “formació inicial” sense atribucions professionals, i els màsters –d’un any– més el projecte de final de carrera dotarien l’estudiant d’aquestes atribucions d’enginyer.”

Estudiar i treballar

La UAB primer nega la incompatibilitat, després argumenta que hi ha víes alternatives i després directament insulta als estudiants que treballen i estudien tot atribuint-les la voluntat de treure un titol sense trepitjar la facultat (“Recordem per últim que la Universitat Pública es deu a un finançament públic i que seria difícil justificar a la resta de la societat, que paga en part els estudis amb els seus impostos, el fet que algú es vulgui treure el títol sense anar a classe”) . Quina vergonya!. Després d’aquest cúmul de despropósits, remetem a la resposta que van redactar els estudiants de la Pompeu, seguida de les declaracions de la mateixa Generalitat que ens aclara la qüestió.

1.- Un crèdit ECTS, que són els crèdits de Bolonya, són entre 25 i 30 hores de feina. I s’estableix un promig de 60 crèdits l’any (240 crèdits en 4 anys=grau) Això suposa que qui es matriculi de les assignatures que corresponen a un curs haurà de dedicar 40 hores setmanals als seus estudis. Això és l’equivalent a una jornada laboral completa. No és ja que no es pugui estudiar i treballar alhora, que ja era difícil, és que es fa complicat fer qualsevol activitat paral·lela.

2.-És cert que existeix la possibilitat de demanar estudis a temps parcial però per poder acollir-se a aquesta opció s’ha de complir una sèrie de requisits determinats que a més a més no estan unificats, no és una cosa que es pugui triar lliurament. Ho pots comprovar tu mateix/a a la web d’informació sobre els ECTS de la Comissió Europea i l’Annex I del Real Decreto de Ordenación de Enseñanzas Universitarias (Boletín Oficial del Estado).

3.-D’altra banda, orientar l’estructura general dels estudis a jornada completa és orientar-los cap a una minoria i no és una solució per a la majoria d’estudiants universitaris que estudien i treballen a l’hora perque no tenen cap beca que els permeti la dedicació exclusiva.

4.-La pàgina de la Pompeu és mes curosa que la UAB  amb els estudiants pobres:“Però cal tenir present que l’assistència a les activitats docents és una exigència raonable de qualsevol universitat presencial. En cas contrari, com explicar a la societat que finança gran part d’aquests estudis universitaris la reticència a anar a classe o a no participar plenament de les activitats docents?” És una exigència raonable si efectivament existeixen els mitjans econòmics i socials perque aquest model sigui factible per al conjunt de la població, no només per a una minoria.

5.-Finalment, la Comissionada d’Universitats de la Generalitat de Catalunya ho reconeix i la UAB diu que no, quin atreviment!!

+TREBALL-SOU

La pàgina web de la UAB fa una defensa oberta del treball sense contracte com a possibilitat dins dels plans d’estudi i diu que el màxim són 30 crèdits ECTS. Això és només per a la UAB, no per al conjunt d’universitats.

L’article 12.6 del Decret de Graus diu literalment:

“6. Si se programan prácticas externas, éstas tendrán
una extensión máxima de 60 créditos y deberán ofrecerse
preferentemente en la segunda mitad del plan de estudios.”

És a dir, 60 crèdits ECTS x 25h de treball/crèdit ECTS=  1.500 hores de feina.

És a dir, 60 crèdits ECTS x 13.25€/ECTS més barat = 795 euros que has de pagar per treballar.

[Nota: 13.25 és el preu més barat d’enguany. Pots veure la llista de preus sencera aqui.]

És a dir, el Reial decret permet que els plans d’estudi incloguin (a costa de la formació acadèmica) fins a 1.500 hores de treball sense contracte i, en el millor dels casos, infrarremunerat crèdits que has de matricular i per tant pagar. La UAB, com que és bona, ho deixa en 750 hores (un xic menys de 400€). Tot un avenç social. Per qualificar l’assumpte un titular:

“CC.OO lanza una campaña para apadrinar becarios”25.11.2008.

A la central le preocupan “especialmente” tres tipos de becas y prácticas en empresaspor su desregulación, y por estar destinadas a personas cualificadas”. Son “los becarios titulados, que han finalizado su periodo formativo y están plenamente capacitados para acceder al mercado de trabajo; las prácticas y becas ofrecidas unilateralmente por las empresas sin mediación de ente educativo alguno, “un varapalo al derecho del trabajo”; y, por último, “los de las administraciones públicas, puesto que tampoco están acogidas a ninguna legislación porque estos becarios, todos titulados, no tienen posibilidades de insertarse”.

Preus +cars

Fan el càlcul típic. Com els graus tenen menys crèdits ECTS que crèdits tenen les llicenciatures exhibeixen un càlcul de primària com el que ha descobert Amèrica. Un aplaudiment per a les autoritats acadèmiques de la UAB!!

Per a un anàlisi seriós de la qüestió només cal mirar com han incrementat els preus dels nous graus enguany (taula)  i tenir en consideració l’obligatorietat del Màster per accedir a estudis equivalents amb reconeixement professional. (click per a veure més gran).

Info:

taula-preus-estudis

UNIVERSITAT=EMPRESA

Aquesta equiparació no l’ha feta així cap moviment estudiantil, potser és un lapsus linguae de l’Equip de Govern…. , petita traició del subconscient…

Els estudiants parlen de que la universitat s’està orientant a criteris de mercat i no a criteris acadèmics ni socials ni democràtics: en el seu contingut, en la seva organització, en la seva funció social.

Ho diuen fins i tot rectors (com la rectora de la Universitat de Málaga).

“Hay […] modelos que apuestan por la privatización de la educación superior, amparados en una teórica libre competencia y en una hipotética libertad de enseñanza, a la que sólo pueden acceder los que más tienen y no necesitan ser iguales porque gozan de todos los privilegios. Yo defiendo una universidad pública de calidad, que es la única capaz de garantizar la verdadera igualdad.” .-Adelaida de la Calle, rectora de la Universidad de Málaga. [TE, nº 288, diciembre 2007, p. 16]

És un tema llarg que actualitzarem per tal de que els professors i estudiants que s’informin en aquest portal de la UAB no facin el ridícul divulgant aquesta argumentació pueril. Si algú vol defensar Bolonya, que ho faci, però amb informació rigurosa i amb coneixement de causa, que som universitaris!

RECERCA=NEGOCI

La LOMLOU permet la creació d’institucions mixtes amb capital universitari i de l’empresa privada (art.83):

“Los grupos de investigación reconocidos por la Universidad, los Departamentos y los Institutos
Universitarios de Investigación, y su profesorado […] podrán celebrar contratos con personas, Universidades o entidades públicas y privadas para la realización de trabajos de carácter científico, técnico o artístico, así como para el desarrollo de enseñanzas de especialización o actividades específicas de formación.”

Un exemple: La UAB signa un conveni amb Eugin (EUVITRO S.L.), la qual també recapta òvuls (operació molt discutida per la gran desinformació sobre els efectes secundaris greus per a la salut de la dona).

“Conveni de 21 de maig de 2008 entre la UAB i la Clínica EUGIN (EUVITRO S.L.), per a la creació de la “Càtedra de Recerca EUGIN”.

Font: Butlletí Oficial de la UAB. (Més informació: Kaos en la Red/EspecialBolonya).

Enguany comença a la UAB un màster nou (no oficial) que costa 6.200€ : “Biologia de la reproducció i tècniques de la reproducció humana“:

[NOTA: Al llistat d’entitats col·laboradores no consta Eugin, però cal tenir en compte que aquest conveni tampoc surt recollit al llistat de convenis del portal de la UAB. Res a verue amb aquest altre llistat extret del Butlleti Oficial de la UAB, a on surt el Banc Santander conveni que sí que han publicitat a tort i a dret… sense explicar què han signat exactament a ningú (quina és la contrapartida per part de la universitat?).]

La LOMLOU no estableix cap garantia per a que -tot i que la dotació humana i d’infraestructures d’una universitat publica generalment són molt superiors a qualsevol ens privat-, els resultats d’aquest conveni siguin d’aprofitament públic: ni el màster (que és privat) ni les patents, tècniques o resultats produïts.

És a dir, una universitat finançada pels impostos de tothom i les nostres matrícules signa un conveni de col·laboració per a la docència d’un màster privat (no públic) i produïr recerca amb aquesta empresa privada amb ànim de lucre que treu els seus beneficis a partir de la captacíó d’òvuls i esperma per a la recerca en reproducció per aquells que s’ho puguin pagar (no és un ens públic sinò privat).

Malhauradament NO CONEIXEM les clàusules d’aquest conveni perque la UAB no las ha fet públiques tot i que l’estudiantat de la UAB durant les ocupacions va demanar que es publiquessin. (juntament amb d’altres convenis molt més preocupants amb el Banc Santander i Repsol, p.e.).

¿Qui es beneficia d’aquest conveni? Els estudiants? (sí, els que tinguin els diners per pagar-se el màster), la qualitat docent d’aquest màster? (una empresa interessada en treure profit de la reproducció assistida perque és el seu negoci es com si McDonalds ens assesorés en matèria de nutrició), el conjunt de la societat? (la llei no obliga a que el resultat d’aquestes recerques tinguin una patent lliure, pública com tota la recerca feta amb diners públics, EUGIN molt probablement tingui reserva per a l’explotació de la patent). Si EUGIN S.L. no tingués cap benefici d’aquest tracte, perquè signa el conveni? Com que no és públic el conveni, no podem sinò parlar per l’experiència d’altres universitats i centres. P.e. veure quins han estat els efectes de la col·laboració “desinteresada” de laboratoris farmacèutics en recerca sobre nous productes:

“A febrer de 2000, la New England Journal of Medicine va oferir disculpes públiques per la davallada dels estàndards de qualitat soferta en els darrers anys. La disculpa fou desencadenada perquè es va calcular que la meitat dels 40 articles publicats des de 1997 en els que es valoraven medicaments havien estat escrits per investigadors amb vincles comercials amb les farmacèutiques que produïen els productes avaluats”.

Font: Evans, G.R. (2001) ‘The Integrity of UK Academic Research under Commercial Threat’ Science as Culture 10 (1): 97-111.

Crèdits ECTS

La UAB menteix si diu que els plans d’estudi de llicenciatura i diplomatura no reconeixien el treball a casa. A on estudiaves els exàmens? a on llegeixes i fas els exercicis? A on preparaves la feina en grup? A casa. Però només pagaves el preu del que et dona la universitat substancialment: la docència. Ara et fan pagar per la feina que fas a casa, amb la teva despesa de llum, de gas i de calefacció. Això és frau. No és cap avenç. Per la resta, si voleu conèixer millor els crèdits ECTS podeu consultar les págines oficials següents:

informació sobre els ECTS de la Comissió Europea i l’Annex I del Real Decreto de Ordenación de Enseñanzas Universitarias (Boletín Oficial del Estado).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: