Enginyeries

Les enginyeries han tingut un tractament especial i de fet les mobilitzacions tenen un afegit la qüestió de l’enginyeria informàtica. El 19 de Novembre diversos Col·legis Professionals d’Enginyeria Informàtica van convocar mobilitzacions perque aquesta titulació estava sent discriminada a la resta. Possem llum i taquígrafs per entendre el què.

Totes els títols  d’enginyeria -excepte informàtica- permeten l’exercici d’una “professió regulada”. És a dir, per treballar d’Enginyer de Telecomunicacions (p.e.)  has de tenir uns mínims “d’atribucions professionals” (coneixements reconeguts) que t’acrediten com a Enginyer de Telecomunicacions. Aquesta regulació protegeix la professió (és a dir, no qualsevol pot treballar com a tal) i les seves condicions laborals (el col·lectiu és més homogeni i per tant és més fàcil negociar un nivell salarial i condicions de treball per a persones que poden acreditar el mateix per llei). Els plans d’estudi de les professions regulades han de tenir en compte aquestes atribucions (aquests mínims de coneixements requerits) perque els estudiants puguin, efectivament exercir aquesta professió al finalitzar els seus estudis. En el cas de l’Enginyeria Informàtica, no està legalment regulada com a professió i per tant, els seus plans d’estudi no contemplen aquesta qüestió, i a la pràctica, moltes de les funcions que avui desenvolupen els enginyers informàtics han estat reconegudes com a pròpies del títol/professió d’Enginyer de Telecomunicacions. Els informàtics veuen, com una vegada més, la seva titulació es devalua i per tant, anuncien la seva extinció: si per treballar com a professional de la informàtica reconegut el títol d’informàtica no serveix, és una bestiessa fer-ho. Lluiten pel seu reconeixement professional i la reforma dels plans d’estudi ha estat la darrera batalla.

Notícia explicativa de l’assumpte: Europa Press “El Gobierno aprueba las condiciones de los títulos técnicos e ingenieros con profesiones reguladas” 26 Desembre de 2008

Però llavors, què passa  amb les Enginyeries amb l’EEES a l’Estat espanyol?

La reforma de les titulacions, aprovada el Nadal de 2008, converteix totes les enginyeries tècniques i superior en Grau d’Enginyeria i desplaça bona part de les atribucions professionals de les enginyeries tècniques i totes de les superiors als Màsters.

Font: 26 Desembre de 2008. Acord del Consell de Ministres pel qual s’estableixen les condicions a les quals s’han d’adequar els plans d’estudi conduents a l’obtenció de títols que habilitin per al exercici de les diferents professions regulades d’enginyer.

És a dir, per obtenir una mica menys del mateix que abans s’obtenia en tres anys (Enginyeria Tècnica) ara s’han d’estudiar quatre anys (Grau en Enginyeria). I per obtenir el que abans et donava la Superior (quatre anys) has de fer, com a mínim, un any més a tres vegades més car el preu del crèdit (el Màster).

I que succeeix amb la resta de professions regulades?

Aquesta situació s’ha produït també amb altres professions regulades, com ara la d’advocat o la de mestre. En el primer cas, si abans per exercir com a lletrat era necessari el títol més la “passantía” (pràctiques obligatòries) i apuntar-te al Col·legi d’advocats,  ara és necessari fer el Màster en Professionalització i un examen estatal. És a dir, quatre anys de Grau en Dret no t’habiliten com a advocat.

Font: Reial Decret 1837/2008 relativas al reconocimiento de cualificaciones profesionales, así como a determinados aspectos del ejercicio de la profesión de abogado.”

En el cas dels mestres, el mateix. Abans un mestre feia tres anys (diplomatura) i podia presentar-se a oposicions o bé a llistas per a substitucions. Si altre titulat superior volia dedicar-se a la docència, havia de fer el Curs d’Adaptació Pedagógica (CAP, 6 messos, al voltant de 500 euros). Bé, ara tothom – també els Graduats en Magisteri- han de fer el Màster de Professionalització Docent. És a dir, quatre anys estudiant per a ser mestre no et permet ser mestre.

Fonts:

Orden ECI/3858/2007 “requisitos para la verificación de los títulos universitarios oficiales que habiliten para el ejercicio de las profesiones de Profesor de Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato, Formación Profesional y
Enseñanzas de Idiomas”

REAL DECRETO 1834/2008, de 8 de noviembre, por el que se definen las condiciones de formación para el ejercicio de la docencia en la educación secundaria obligatoria, el bachillerato, la formación profesional y las enseñanzas de
régimen especial y se establecen las especialidades de los cuerpos docentes de enseñanza secundaria.

Tots aquests exemples demostren que  un grau no equival a una llicenciatura ni tan sols a una diplomatura, tal com estableix explícitament l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) en els seus materials divulgatius i han denunciat els col·lectius estudiantils de tot l’Estat espanyol. De fet, a la Universidad Complutense de Madrid el rector es va negar temporalment a aprovar aquest màster… tot i que després ha decidit no respectar els acords pressos amb el moviment estudiantil. Però aquesta és una altre história que s’explicara en un altre lloc.

El fin de la profesión de profesor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: