FAQ

[en construcció] Recomanable: TopTen Especial Bolonya

1.- Sóc estudiant de primer, m’afecta Bolonya?

Sí. Moltes titulacions estan fent servir el “model pedagògic Bolonya” sense ser pla oficial encara, amb la qual cosa et tracten com a “estudiant a temps complert” (dedicació d’entre 36 i 40 hores setmanals), et sotmeten a “l’avaluació continuada” i possen en perill la segona convocatòria que pagues a la teva matrícula amb aquest argument.

En el cas de que ja estigui aprovat el pla de Grau de la teva titulació, el Reial Decret preveu que durant quatre anys des de que vas començar com a llicenciat o diplomat tens dret a examinar-te dins del teu pla d’estudis (és a dir, a treure’t un títol de llicenciat o diplomat) i no obliga a que la universitat garanteixi la docència dins d’aquest pla d’estudis. Ara mateix estan incentivant a que la gent passi al pla nou (p.e. a Física o a Matemàtiques) fent convalidacions i donant facilitats “sospitoses” (esborrar els no presentats o suspensos de convocatòries prèvies). En el cas de que no et passis al pla nou, potser només et donen la possibilitat de fer docència dins del pla de grau. Tot i això, el Decret de Taxes de la Generalitat per aquest curs, preveu el cas de que la universitat no et sotmeta a la docència de grau i que et puguis matricular sense docència presencial abonant el 25% del preu del crèdit (donat que no tens professor, només dret a examen).


2.- És el mateix un Grau que una llicenciatura?

No. L’Associació Catalana d’Universitats Públiques estableix que l’equivalència és entre el “primer cicle” de les antigues llicenciatures” i el Grau. Una llicenciatura equival al Grau més un màster. Aquesta situació es clarifica veient les llicenciatures que condueixen a una professió regulada: els graduats en Dret han de fer el màster de professionalització per treballar d’advocats (abans no es requerien més estudis que els de llicenciatura) o les enginyeries superiors, que han perdut les atribucions professionals en favor dels Masters.

Més info:

Enginyeries: https://bolonyauab.wordpress.com/enginyeries/

Dret:. Reial Decret 1837/2008 relativas al reconocimiento de cualificaciones profesionales, así como a determinados aspectos del ejercicio de la profesión de abogado.”

3.- És el mateix un Grau que una diplomatura?

No. Les diplomatures. tot i que ara tindran una durada de quatre anys, no només no guanyen en competències, perden i molt. Veure el cas de la Diplomatura en Ciències de l’Educació.

4.- Pugen els preus dels estudis amb Bolonya?

Si. Es preveu que els preus dels estudis progressivament s’acostin al seu cost real i per tant, any rere any, han pujat per sobre de la inflació i per sobre de la pujada salarial. El requisit de fer el màster implica fer un any més amb crèdits que són de mitjana tres vegades més cars que el preu del crèdit del grau i de la llicenciatura/diplomatura.

Més info: Preus , “Un máster público puede alcanzar los 5.600 euros. Los postgrados adaptados al Plan Bolonia cuestan entre 1.233 y 2.554 euros de media”. Article al Diari Público. 7 de Gener de 2009.

5.- Hi ha més beques amb Bolonya?

No. La creació d’un lliure mercat de serveis educatius (objectiu de fons de l’Acord de Comerç de Serveis que inspira la reforma) implica que es redueixi la despesa pública que subvencioni als centres públics, per tant no només no s’han incrementat els programes de beques sinó que estan deixant morir l’actual programa – els nivells de renda requerits són ridículs en relació als ingressos reals de la població que realment no pot estudiar sense cap ajut-. El que estàn promocionant són els préstecs, amb la qual cosa es fomenta l’endeutament per poder gaudir d’un dret fonamental: l’educació. És com si per ser operat a la sanitat pública haguèsis de demanar un prèstec.

Més informació: Sobre les condicions dels prèstecs, les beques i la seva diferència.

6.- Si faig un Grau serà reconegut a la resta de l’Espai Europeu?

No. No existeix cap directiva europea que obligui a cap estat membre de l’Espai Europeu d’Educació Superior a reconèixer els títols de cada estat entre sí. Això depén de la normativa d’homologació de titulacions de cada Estat i la construcció de l’EEES no ha alterat cap d’aquestes normatives. No existeix cap garantia de que formalment hi hagi reconeixement del teu títol més enllà de les fronteres del Regne d’Espanya.

La introducció d’una “moneda única” (els crèdits ECTS, és a dir, l’European Credit Transfer System) tampoc garanteix que hi hagi equivalència entre el contingut dels crèdits ECTS que has cursat i els que es cursen a altres Estats. De la mateixa manera que el Euro, el “poder adquisitiu” dels teus crèdits no està garantit (tot i tenir la mateixa moneda, un cafè, el pà o el transport públic als estats de la UE no costen el mateix). L’ECTS facilita “les transaccions acadèmiques” però no que hi hagi equivalències.

7.- Què és l’Espai Europeu d’Educació Superior?

8.- Si estic fent un Pla Pilot, com m’afecta Bolonya?

Obtindras un títol de llicenciat/diplomat però viuras tot el que supossa la nova metodologia docent i, si estudies a la UAB, p.e., veuràs en perill la teva segona convocatòria.

Més informació:

La reforma pedagògica

9.- Què és un màster oficial?

Màsters oficials. Regulats i reconeguts a la normativa d’ensenyament superior, com ara el Capítol IV Reial Decret de Graus . El preu, requisits d’accès i continguts venen regulats. Als màsters oficials s’admet a qualsevol estudiant de l’EEES en els següents termes (art.16):

“podrán acceder los titulados conforme a sistemas educativos ajenos al Espacio Europeo de Educación Superior sin necesidad de la homologación de sus títulos, previa comprobación por la Universidad de que aquellos acreditan un nivel de formación equivalente a los correspondientes títulos universitarios oficiales españoles y que facultan en el país expedidor del título para el acceso a enseñanzas de postgrado. El acceso por esta vía no implicará, en ningún caso, la homologación del título previo de que esté en posesión el interesado, ni su reconocimiento a otros efectos que el de cursar las enseñanzas de Máster”

Tant la pàgina de la UAB com de la UB, tenen un apartat per a màstes oficials i un altre per a “màsters i postgraus”. Dins de l’apartat oficials, es pot consultar l’oferta.

Exemples de màsters oficials:

* Màster oficial en Genètica (UAB) Entre 60 i 120 crèdits ECTS. Preu “El preu dels màsters oficials de la UAB per a estudiants de països comunitaris i d’estrangers amb residència serà, aproximadament, de 30 euros. Podran haver-hi variacions en funció del Decret de Preus que aprovi la Generalitat de Catalunya. El preu per als estudiants estrangers no residents, que no siguin nacionals d’estats membres de la Unió Europea, serà de 45 euros per crèdit.”. És a dir, entre 1800-3600€; estudiants estrangers, entre 2.700 i 5400€.
* Màster oficial en Nanociència i Nanotecnologia (UB) Entre 60 i 120 crèdits ECTS. Preu pendent de la publicació del Decret de Preus de la Generalitat. [més info]

10.- Què és un “màster UAB”?

És un títols propi/màster privat: Oferta educativa sense regulació pública de l’accès, continguts i preu. Sense reconeixement oficial.

Exemples de títols propis

* Minor (UAB) (títol que s’expedirà als tres anys de grau, tot mantenint l’aparença d’equivalència europea). Reconegut només al territori de la Generalitat de Catalunya, no a tot l’Estat. No és per tant, títol oficial.

* Menció en Bioestadística. UAB. Segons normativa bàsica, entre 70 i 90 crèdits. “Els continguts acadèmics de les mencions hauran de correspondre, preferentment, a assignatures ja existents en l’oferta d’estudi de grau de la UAB”. Preu actual pendent d’aprovació, en qualsevol cas com a referència provisional, 2000€ per curs -segons estudiants que han fet una menció-.
* Màster Antropologia Visual. UB. Dos anys de durada. 4.780€
* Màster Comunicació Gràfica. UAB. 70 crèdits ECTS 7500€

En referència a si ambdòs permeten o no l’accés als estudis de doctorat, el Reial Decret no exclou explícitament l’accès al doctorat als estudiants en posessió d’un títol de màster universitari. (art. 18.a). Per tant, es pot accedir al doctorat públic amb possesió d’un títol de màster oficial (públic) o no oficial (o propi) altrament dit, privat.

Per tant:

Títols propis poden ser màsters o qualsevol ensenyament de postgrau (i pregrau, en el cas del minor UAB). El que és cert, es que la immensa majoria de l’oferta actual respòn al perfil post-grau. Donades les inconsistències de les mateixes bases de dades de les universitats que es poden consultar on-line, s’especifica que les xifres són orientatives i aquesta apreciació no treu valor il·lustratiu al conjunt: la immensa majoria de l’oferta “especialitzada” a les dues principals universitats públiques no és pública.

11.- Qué és un títol oficial?

Aquell que està reconegut pel Ministeri i que està regulat (veure Màster oficial o Grau ).

12. Qué és un títol propi?

Títols propis/màsters privats: Oferta educativa sense regulació pública de l’accès, continguts i preu. Sense reconeixement oficial.

Exemples de títols propis

* Minor (UAB) (títol que s’expedirà als tres anys de grau, tot mantenint l’aparença d’equivalència europea). Reconegut només al territori de la Generalitat de Catalunya, no a tot l’Estat. No és per tant, títol oficial.

* Menció en Bioestadística. UAB. Segons normativa bàsica, entre 70 i 90 crèdits. “Els continguts acadèmics de les mencions hauran de correspondre, preferentment, a assignatures ja existents en l’oferta d’estudi de grau de la UAB”. Preu actual pendent d’aprovació, en qualsevol cas com a referència provisional, 2000€ per curs -segons estudiants que han fet una menció-.
* Màster Antropologia Visual. UB. Dos anys de durada. 4.780€
* Màster Comunicació Gràfica. UAB. 70 crèdits ECTS 7500€

En referència a si ambdòs permeten o no l’accés als estudis de doctorat, el Reial Decret no exclou explícitament l’accès al doctorat als estudiants en posessió d’un títol de màster universitari. (art. 18.a). Per tant, es pot accedir al doctorat públic amb possesió d’un títol de màster oficial (públic) o no oficial (o propi) altrament dit, privat.

Per tant:

Títols propis poden ser màsters o qualsevol ensenyament de postgrau (i pregrau, en el cas del minor UAB). El que és cert, es que la immensa majoria de l’oferta actual respòn al perfil post-grau. Donades les inconsistències de les mateixes bases de dades de les universitats que es poden consultar on-line, s’especifica que les xifres són orientatives i aquesta apreciació no treu valor il·lustratiu al conjunt: la immensa majoria de l’oferta “especialitzada” a les dues principals universitats públiques no és pública.

13.- Què diu la LOU?

14.- Què diu el Reial Decret?

15. Qué vol dir “preu públic”?

Vol dir “preu regulat per un organisme públic”, i per tant, publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) o, en el nostre cas, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Més info: Com es determina els preus dels estudis universitaris?

16. Qué vol l’article 81.b de la LOU?

Aquest article estableix el criteri que han de seguir els organismes públics per a fixar el preu dels estudis. El criteri de fixació no és social (tenint en compte el nivell de renda de la població, p.e. per tal de garantir l’accés al dret a l’ensenyement superior) sinó de mercat: fixar en funció del cost, com si l’educació fos una mercaderia qualsevol a la qual no s’ha de garantir cap accés.

La regulació del preu dels estudi està fixada en la LOU, a la qual dictamina el següent procediment i criteri per a la fixació:

“En el caso de estudios conducentes a la obtención de títulos de carácter oficial y validez en todo el
territorio nacional, los precios públicos y derechos los fijará la Comunidad Autónoma, dentro de los límites que establezca el Consejo de Coordinación Universitaria que estarán relacionados con los costes de prestación del servicio”.

17. Per què els estudiants estan en contra de Bolonya?

18. Què és l’avaluació continuada?

19. Bolonya elimina la segona convocatòria?

20. Qué és la segona convocatòria?

21. Qué és un pla d’estudis?

22. Qué és una Junta de Facultat?

23. Quina representació tenen els estudiants als òrgans de govern universitaris?

24. Qué és repressió politica?

25 . Qué va succeir el 4 de Març de 2008 a la UAB?

26. Qué són “els fets de lletres”?

27. Perqué estan expedientats 31 estudiants de la UAB?

28. És el primer cop que s’obre un nombre d’expedients tan nombrós?

29. Qui són els expedientats?

30. Qué és una assemblea?

31. Qué és un consell d’estudiants?

32. Qué és la Coordinadora d’Assemblees de Facultat?

33. Qué vol dir “privatitzar”?

34. Qué vol dir “mercantilitzar”?

35. Qué vol dir “externalitzar”?

36. Qué és un becari?

37. Qué és un fals becari?

38. Qué és l’Estatut dels Treballadors?

39. Qué es el Grup Universia?

40. Qui és Emilio Botín?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: